Gran Diagonal a la Peña Telera (D) 600m. aprox.

Una de les vies més clàssiques per accedir al cim de la Peña Telera en condicions hivernals. Aquest corredor quan es troba ben format no presenta excessives dificultats (AD+) a part de la seva longitud. Una aproximació d'unes dues hores per després haver de superar un corredor d'uns 600m. de desnivell i encara uns 100m. més fins al cim fan que s'hagi d'estar mínimament en forma. Una altra de les seves dificultats és el descens, en podem donar fè ja que no el vam poder realitzar. En les condicions en les que ens vam trobar nosaltres el corredor, la dificultat augmentava molt (pel nivell que portàvem nosaltres) fet que va fer que triguéssim molta més estona del normal a superar cada ressalt que trobàvem. Vam acabar ajuntat-nos amb una altra cordada i entre uns i altres vam aconseguir fer cim, però ens va caure la nit al damunt.

Accés: Ens hem de dirigir a Piedrafita de Jaca. Per arribar-hi, si hi anem des de Catalunya, el millor serà per la A2 fins a Lleida, allà agafarem el desviament cap a la A22 i anirem fins a Huesca. Des de Huesca hem de seguir direcció Sabiñanigo i continuar fins a Biescas, un cop allà seguim en direcció a Sallent de Gállego i una mica abans d'arribar-hi trobarem el desviament que ens porta fins a Piedrafita. Hem de seguir les indicacions cap al Parque Faunistico "La Cuniacha" ja que sortirem des del seu aparcament.

Aproximació: Des de l'aparcament hem de seguir la pista ben marcada que porta fins al refugi no guardat de Telera en menys d'una hora. Si ens hi fixem bé podrem trobar algunes dreceres que ens serviran per retallar una mica de tros. Un cop hem passat el refugi seguim per la pista, ens creuarem amb un rètol que ens indica per anar al Ibón de Piedrafita, no l'hem d'agafar, hem de seguir per la pista, passar una especie de pont metàl.lic i unes valles metàl.liques i des d'allà ja buscar alguna traça que ens vagi acostant a la paret. Veurem clarament a la nostra dreta dos cons d'entrada. La nostra canal puja pel primer. A mesura que anem pujant anirà augmentant la inclinació. Al principi uns 30º-35º i després es mantindrà sobre els 45º-50º amb potser algun tros una mica més vertical.

Ressalts: Pujant pel corredor i com que hi ha molt poca neu i no fa gaire fred ens trobarem tots els ressalts amb la roca a la vista i sense neu dura on poder traccionar. El primer ressalt no es gaire complicat i per superar-lo encara no caldrà fer servir la corda.

David superant el primer ressalt.

Quan arribem al segon la cosa canvia. És una mica més complicat, es tracta de superar un parell de blocs. Són passos que si els féssim en roca no tindrien mes complicació però el fet d'haver-los de superar amb els guants, grampons i piolets fan que sigui més complicat si no hi estem acostumats com és el meu cas. En aquest cas trobem un pitó una mica amunt per protegir el primer bloc, i per passar el segon hi vaig col·locar el tricam marró.

Inspeccionant el segon ressalt

El ressalt vist des de sota.

Un cop superat hi ha una reunió de 2 claus a la nostra esquerra. També es possible fer-ne una a la dreta en unes fissures amb encastadors però quedaríem amagats i no tindríem visibilitat amb el company.
El següent tros el podem fer en ensable fins al següent ressalt que degut al mal estat de la neu optem per escaquejar-lo per la dreta (és molt evident) i tornar a entrar al corredor més amunt superat aquest tram. En condicions normals diuen que aquest és la millor part del corredor.

Ressalt escaquejable per la dreta. Les condicions no conviden a provar de passar.

 Un cop entrem al corredor el David munta una solida R amb 2 claus extraplans (un de curt i un de llarg) per poder afrontar el que segurament és el ressalt més difícil del corredor en aquestes condicions. Ho prova el David, després ho provo jo però no hi ha manera. Aquí entra en acció el "Chuchi" de la cordada que venia darrera nostre que després de fer-nos patir una bona estona  aconsegueix superar-lo. El tram a simple vista no sembla molt difícil, però quan t'hi poses es una altra cosa. Es puja per una petita xemeneia que podem protegir amb un merlet que aprofitarem per posar el peu. Aquest és el tros fàcil. Un cop hem pujat un bloc que hi ha sobre en fa tirar enrere i fa molt difícil fer la petit travessia a la dreta pel bloc pràcticament llis i amb pocs llocs on poder ganxejar. Un cop han superat el pas els companys de Burgos ens asseguren a nosaltres. A sobre del ressalt hi han alguns claus on poder establir-hi una reunió.

"Chuchi" en adherencia a sobre el bloc

Jo a la petita travessia. Em va costar fins-hi tot de segon.

Després de superar aquest contratemps i ja convençuts de que sortiríem per dalt encara ens quedava algun altre tram per resoldre. Seguim pujant per una rampa fàcil de neu fins a una mena de cova des d'on podrem assegurar al company per superar la última de les dificultats importants del corredor.

Tros en ensamble fins a la cova

Arribant a aquesta curiosa cova

Els companys de Burgos que van "patir" amb nosaltres. El "Chuchi" i el Roberto.

Per superar el tros de la cova normalment es passa per la esquerra per una especie de petita "goulotte" que amb gel ha de ser molt entretinguda, però en el nostre cas estava en condicions impossibles de superar per nosaltres, i vam haver de buscar pas alternatiu per la esquerra. El David s'hi va posar i va aconseguir passar per la dreta, no era un pas llarg, però desplomava una mica i era bastant difícil de protegir. Va aconseguir inventar-se un pont de roca on semblava que no hi havia res i un cop protegit va superar aquest curt però atlètic pas.

Últim tram del corredor

A partir d'aquí les dificultats són inexistents fins al ressalt de sortida que es una curta grimpada mixta més fàcil que el que acabem de superar. Podem pujar en ensamble tranquil.lament. Són uns 150m. de pala de neu bastant vertical (55º, com a molt 60º) fins a la sortida.

Un cop sortim del corredor hem de grimpar una mica per terreny fàcil cap a la dreta i anar a buscar el cim de la Penya Telera. Ens queden encara uns 100m. de desnivell per guanyar.

Els companys de Burgos enfilant cap a el cim.

Al cim de la Penya Telera

Descens: El descens recomanat en condicions hivernals es baixant per un dels altres corredors coneguts com el de la "Z" o el de la "Y" que en principi estan equipats per rapelar i en 2 o 3 ràpels ens deixen a la base de la paret. Nosaltres no els vam poder localitzar ja que s'estava fent de nit i l'accés a la sortida dels corredors en les condicions en que estava la muntanya ens van semblar bastant perillós. S'ha de crestejar un tros en direcció a la cima Capullo abans d'arribar als ràpels. Amb més temps igual haguéssim pogut rapelar cap allà o trobar un camí, però ens va semblar millor buscar un descens alternatiu que no vam trobar. Ho vam intentar de de varies maneres però no va haver-hi manera i al final vam haver de fer nit a la muntanya i al matí trucar perquè ens vinguessin a buscar els GREIM després d'una llarga nit.