Sioux Connection al Roc del Rumbau (V/Ae) 265m.

Molt aprop d'Oliana hi trobem la paret del roc del Rumbau. La roca és un conglomerat calcari de pedra grossa i que no fa molt bona pinta a primera vista tot i que aquesta via es troba bastant sanejada. És una via molt ben equipada amb alguns llargs bastant mantinguts amb una tònica general de V+/6a pero que es poden passar en Ae o V/A0. Tot i que el grau obligat no és molt alt, al meu parer cal que el tinguem consolidat ja que sinó en alguna de les sortides en lliure potser ho passem una mica malament ja que hi ha bastant "pati" i junt amb la verticalitat dels llargs pot fer una mica de "cangueli" encara que la via es troba equipada en estil esportiu amb les assegurances bastant juntes on el grau apreta. Per repetir-la necessitarem unes 18 o 20 cintes i els dos estreps

El Roc del Rumbau

Es una via realtivament ràpida de fer. Té sol al matí el que la fa ideal pels dies assolellats d'hivern i ombra a la tarda, el que permet també escalarla a l'estiu.

Ressenya aproximada de la via

Aproximació: Hem d'anar fins a Oliana, seguir i un cop passat el pont desviar-nos cap a Peramola. Seguim la carretera fins que veiem un desviament que ens porta a l'Hostal Boix. Agafem aquesta carretera fins davant de l'hostal i un cop allà ens desviem per una pista que surt a la dreta i des d'on ja tenim una bona perspectiva del Roc del Rumbau. Seguim la pista uns 2 o 2,5 kms. fins que arribem a una corba on hi ha lloc per aparcar. Deixem el cotxe i seguim uns pocs metres amunt fins que veiem una fita amb un camí que puja cap a la paret. Seguim el camí fins que arribem a una bifurcació. Nosaltres anem a la esquerra. Seguim ara ja en direcció a la paret fins al peu de via.

Llarg1(V 45m.): La via comença amb un primer ressalt de V-, anem en tendència a la esquerra per pujar un altre ressalt una mica més fi (V) i després ja per terreny fàcil fins a una vauma on hi tenim una reunió molt còmode.

Llarg2(V/Ae 35m.): Sortim a la esquerra per un curt tram de IV. Hem de pujar a sobre de la reunió. El pas que en teoria es de (6a o 6a+) es pot trampejar com vaig fer jo amb dos passos d'Ae per emparrar-nos en una especie de diedret vertical(V+/6a) que es pot passar fent servir els estreps en algun pas i també amb l'ajuda d'algun A0. Haurem de fer alguna sortideta que no ha de passar de V però que impressiona una mica. Un cop superat aquest tros tenim uns metres de Vè finets fins a la reunió.

Sortida del fàcil L3

Llarg3(IV+/V 20m.): Llarg curt i fàcil on potser trobem un pas de V però no molt difícil. Sortim recte amunt per un cop superat el ressalt flanquejar en tendència a la esquerra a una altra coveta on hi ha la reunió.

Llarg4(V/Ae 35m.): Tornem a sortir per la esquerra de la reunió i pugem per una placa vertical i mantinguda que si anem en lliure serà al principi 6a, en el meu cas V/A0 i al final uns metres de V amb un flanqueig una mica exposat fins a la reunió, que queda a la dreta.

Vista des de la R després del L5

Llarg5(V/Ae 35m.): Fem un flanqueig força aeri pero fàcil (IV) fins que localitzem el tram d'Ae que puja recte amunt. Els passos d'Ae allarguen una mica i sovint haurem de pujar bastant amunt dels estreps per arribar a xapar. Seguim fins que ja toca sortir en lliure per un curt tram amb bona presa (V) i que ens porta a un altre ressalt una mica més vertical i tècnic (+V/6a) que en cas de ser necessari es pot superar amb ajuda d'algun A0.


Llargs 6 i 7 (IV+ 50+35m.): Llargs de tràmit, que res tenen a veure amb la resta de la via, i que ens serviran per acabar d'arribar al cim si es que volem baixar caminant. Algun pas aïllat de IV+ i tot el demès III+.

Vistes del pantà d'Oliana des del cim

Retorn: La via està equipada per rapelar, però si volem també podem baixar caminant. Hem de baixar per la banda oposada per on hem pujat mirant de flanquejar cap al nord-est i baixar fins al fons de la vall que veiem. El camí no esta gaire marcat, però podem veure rastres de pas. Quan som a la vall hem de seguir en direcció com si vulguéssim donar la volta a la paret per darrera i anirem trobant rastres de camí cada cop més evident que ens portaran a una pista que hem d'anar seguint fins que arribem al cotxe.

Brothers Ruiz a la Pala Alta (V/A1 o V+) 120m.

Es tracta d'una via molt ben assegurada on gaudirem d'una escalada bastant física i molt vertical i divertida sobre roca excel·lent(sobretot en el primer i segon llargs). És una via que a priori no semblava que fos gran cosa però m'ha soprès positivament per la seva dificultat moderada (per mi) excepte al últim llarg a on tenim un pas de V+ obligat i bastant fi a no ser que el trampejem un mica. Per repetir-la necessitarem 14 o 15 cintes express, i per si hem d'escaquejar el pas de V+ un alien groc i una baga que farem servir per fer un pas d'A1.

La orientació totalment a sud de les parets del Montroig fa la zona ideal per escalar en dies assolellats d'hivern.

Ressenya de la via

Aproximació: Hem de dirigir-nos a Balaguer. Hem de travessar la ciutat i anar seguint els cartells que indiquen Àger i les Avellanes. Un cop sortim de Balaguer direcció Les Avellanes hem de seguir la carretera fins al Monestir d'Avellanes. Un cop allà agafem el desviament que ens porta fins a Vilanova de la Sal. Travessem el poble i hem d'agafar la pista que indica Montalegre. Hem de seguir la pista sempre seguint direcció Montalegre fins que ja veurem La Pala alta. En un revolt surt un desviament que passa just per davant de la Pala Alta, el seguim fins al final a on hi ha una explanada on podrem aparcar.
Per localitzar el peu de via hem de retornar uns metres per la pista per on hem vingut , podem fer servir de referència un sostre molt gran que hi ha. Uns metres abans veurem un caminet que s'enfila cap a la paret. Quan ens hi apropem ja veurem uns parabolts molt nous que indiquen per on va la via.

Primers metres de la primera  tirada

Llarg1(IV+ 30m.): Llarg vertical, mantingut, variat, molt equipat i amb molt de canto. Hem de seguir les assegurances que ens portaran primer amunt i després flanquejant cap a la esquerra cap a un diedre on a sobre hi trobarem la reunió no gaire còmode.

Panoramica del L2

Llarg2(V 30m.):Sortim de la reunió cap a la dreta seguint les assegurances per un flanqueig molt guapo. A mitja tirada trobarem un pas una mica mes finet cap amunt i tornarem a flanquejar fins arribar a la reunió. Aquest llarg es una mica més tècnic que el primer però també és molt divertit i la gran quantitat d'assegurances fa que anem bastant relaxats.

Flanqueig a la 3ra tirada

Llarg3(IV): Aquest llarg es tracta de seguir flanquejant per terreny fàcil per acabar d'esquivar el gran sostre que tenim a sobre. Hem de seguir totalment a la dreta. Primer trobarem una R amb 2 parabolts, la saltem, després en trobem una altra sobre una especie de pedestal de pedra que correspon a la via del Lluís, la saltem també ja que 5 metres a la esquerra en tenim una nova i rapelable que ens deixa ben be a la vertical del últim llarg.

Vista des de la R4

Llarg4(V/A1): Aquest últim llarg es mantingut i molt vertical sobretot a la part superior a on trobarem el pas mes complicat (V+). Si no ens surt podem buscar algun forat i col·locar un alien groc, penjar-hi una baga que farem servir d'estrep i que ens ajudarà a superar aquest pas. Un cop superat en pocs metres arribem a la reunió.

Retorn: Seguim el camí evident en direcció Oest que baixa per darrera de la Pala Alta i que ens porta en 10 minuts fins a on hem deixat el cotxe.

La Dama de los Vientos a la Pala del Coll (V obl./Ae) 80m.

Via molt espectacular i variada, amb una gran varietat de passatges en els a priori escassos 80 metres de via. Pot semblar curta, però segur que ens farà suar de valent tant si anem en lliure (fins a 7a) com si hem de fer servir els estreps per superar els passos més difícils del primer i tercer llargs. Per fer la via necessitarem unes 14 o 15 cintes express (està molt equipada), els estreps, i podem portar algun micro per si trobem que ens allarga algun pas del diedre, i algun friend mitjà per acabar de completar la protecció a la xemeneia tot i que no són necessaris.
La orientació totalment a sud de les parets del Montroig fa la zona ideal per escalar en dies assolellats d'hivern.

Ressenya - Aquí podreu descarregar la ressenya que vam fer servir ja que no tinc cap foto de la via sencera.

Aproximació: Hem de dirigir-nos a Balaguer. Hem de travessar la ciutat i anar seguint els cartells que indiquen Àger i les Avellanes. Un cop tornem a sortir direcció Les Avellanes hem de seguir la carretera fins al Monestir d'Avellanes. Un cop allà agafem el desviament que ens porta fins a Vilanova de la Sal. Travessem el poble i hem d'agafar la pista que indica Montalegre. Hem de seguir la pista sempre seguint direcció Montalegre fins que ja veurem La Pala alta i darrera seu hi ha la Pala del Coll. En un revolt surt un desviament que passa just per davant de la Pala Alta, el seguim fins al final a on hi ha una explanada on podrem aparcar. Des de l'aparcament ja veurem la Pala del coll. Agafem un corriol que ens porta a la cara sud fins que veiem una traça de camí que s'enfila per uns blocs i que ens portarà al diedre on comença la via. Veurem una placa amb el nom.

Diedre del primer Llarg

Llarg1(V/Ae 25m.):Aquest llarg es tracta d'un diedre molt estètic i vertical, com tota la via, però a l'hora molt dur. En lliure en teoria surt de 6b, jo vaig haver de treure els estreps o fer A0 per superar la majoria dels passos. Hem de seguir les assegurances fins a la R.

Aèri flanqueig de la segona tirada

 Llarg2:(V/A0 15m,): Flanqueig molt aeri i espectacular per sobre unes llastres inclinades bastant llises i fisurades. Si busquem anirem trobant presa, podem fer servir algun bloc amb pinta inestable pels peus i gràcies a la proximitat de les assegurances un pas una mica més dur a mitja tirada (6a) el podem fer en A0 perfectament. Un cop acabem el flanqueig tenim un tros de IV+ per accedir a un niu de voltors on hi ha la reunió. Aquest últim tros no és difícil però la roca esta plena d'excrements i la adherència no es gaire bona.

A la R3 a sobre de la xemeneia

Llarg3(V/Ae 20m.): Aquest llarg comença amb cinc passos d'Ae (7a en lliure) bastant desplomats sortint recte amunt des de la cova. Un cop acaba l'Ae hem de pujar a una especie de repisa que ens ajudarà a introduir-nos a la xemeneia, hem de buscar un bidit molt bo per equilibrar-nos. Un cop localitzem la primera assegurança dins la xemeneia podem penjar-hi l'estrep per entrar ajudant-nos de dues man boníssimes. Pugem per la xemeneia, aquí les assegurances allunyen una mica més, però si ens ho anem mirant podrem pujar be. Quan aquesta s'acaba sortim cap a la dreta a buscar la R.

Començant el L4

Llarg4 (V 20m.): Aquest últim llarg surt fàcilment tot en lliure i es tracta d'una placa bastant vertical amb bona presa on haurem de sortir recte amunt per anar flanquejant una mica a la dreta i acabar de sortir un altre cop amunt a buscar la reunió.

Retorn: Un cop al cim de la Pala del Coll seguim un corriol que en 5 o 10 minuts ens porta a la explanada a on hem aparcat.