dilluns, 17 de desembre del 2012

Via Normal a la Momieta (IV+) 95m.

Petita gran clàssica de Sant Benet. Una via per anar a gaudir sense patir gaire, tot i que pot ser que ens agafi en fred i ens costi més del que aparentment marca la ressenya. Està ben protegida amb parabolts i un pont de roca i en el tercer llarg podrem llaçar si ho creiem necessari fins a 4 o 5 savines. Amb unes 10 cintes express alguna de llarga per evitar el fregament i algunes bagues savineres ja farem el fet. La seva orientació sud (llevat de la travessia inicial) fan que sigui una bona via per fer a l'hivern quan fa sol.

Ressenya de la via

Aproximació: Per arribar a peu de via ens haurem de dirigir des del Monestir fins a Sant Benet pel camí de les escales, agafant el trencall corresponent al cap de poc d'haver passat el pas dels francesos. Un cop arribem a Sant Benet agafem el camí que va cap a la dreta i passa per sota d'una especie d'arc o porta de pedra i el seguim fins que trobem un trencall, hem d'anar a la dreta. Hem de continuar pel camí fins passar per uns desploms, un cop s'han acabat hem de seguir un tros i fixar-nos a la esquerra fins que localitzem un corriol marcat amb una petita fita que s'enfila cap a la Momieta.  Haurem de grimpar una mica per unes plaques sempre en direcció al coll que formen la Mòmia i la Momieta i seguir fins que arribem al coll, on es troba el peu de via.

Moi finalitzant el L1

Llarg 1(IV+ 20m.): El primer llarg es tracta d'enfilar-nos a una repisa que haurem de seguir cap a la dreta fins que trobem la reunió. Els trams més complicats seran al inici pujar fins a la travessia a xapar el primer bolt ja que no és difícil però la roca està bastant polida, i després just abans d'arribar a la reunió quan la repisa es fa més petita i hem de vigilar una mica més on posem els peus, si ens ho mirem trobarem bones preses de mans. Aquest tros t'agafa una mica en fred i pot semblar més difícil a primera vista del que és, però està ben protegit.

A la cova que serveix de R2
Moi a la R2
Llarg 2(IV+ 35m.): La sortida, igual que el final del llarg anterior també agafa una mica en fred. És qüestió de sortir amunt a buscar el primer parabolt mirant-se bé els peus. Molt aprop hi trobarem un pont de roca que no m'ha fet gaire bona pinta (ni la baga, ni el pont), però que ajuda a arribar al següent parabolt. Les assegurances no estan a tocar, però tampoc tant llunyanes com per passar por. Potser el punt clau de la tirada es un petit flanqueig a la dreta per anar a buscar una reunió intermitja on les preses de mans són bastant romes i haurem de vigilar bé a on posem els peus. Un cop arribem a aquesta R intermedia, que podem aprofitar per assegurar-nos, veiem una vauma molt gran a on s'hi accedeix ja per terreny més fàcil i on farem la R2.
Sortint del últim diedre
Moi a la R3 amb la Mòmia de fons
Llarg 3(IV 40m.): Sortim de la vauma per la esquerra i enfilem amunt per la placa. Podem assegura-nos a les savines que hi han i també anirem trobant algun parabolt. Hem de pujar fins que veiem a la nostra esquerra un diedre on un cop superat hi trobarem la R3.



Antiga instal.lació de ràpel. Oju! Peligru!

Primer rapel fins al coll amb la Mòmia

Retorn: Per baixar de l'agulla haurem de fer 2 ràpels. Un primer d'uns 25 metres fins al coll entre la Momieta i la Mòmia i un altre d'uns 40 per la canal que baixa fins a peu de via. La instal·lació de rapel que es veu a primera vista i que fa molt mala pinta ens pot servir per assegurar-nos fins que arribem a la bona que es troba uns metres més avall en una posició una mica exposada. Un cop som a peu de via nomès queda desfer el camí a la inversa per tornar al Monestir.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada