Gomez-Xalmet a La Prenyada (V/V+ / Ae) 140m

Nomès dir que la via és genial. Cal anar una mica bé de coco ja que en alguns llocs allunyen les assegurances i sino passarem una mica de por. Com es pot llegir en altres ressenyes les 3 primeres tirades estant bastant pulides. La roca no dona gaire confiança pero té un traçat tan guapo que és una via que s'ha de fer! Avui he anat amb l'Albert i l'Oscar que està molt fort i és el que s'ha marcat el primer i el tercer llargs. Sense ell potser ho haguessim pogut treure pero guarrejant bastant i patint encara més. Per fer la via sense anar sobrats de grau haurem de dur (almenys és el que jo he portat) els estreps, unes 10 cintes express (algunes llargues), un joc de tascons si pot ser amb els grans repetits i alguns friends ens seran utils, alguns petits (aliens) i algun de mida mitjana(no els portavem i els he trobat a faltar) i 4 o 5 bagues savineres. Comentar que és una via ideal per l'hivern. Cara sud total, no hem passat gens de fred fins que hem arribat al cim i s'ha posat a bufar el vent!

Ressenya aproximada de la via. És una linia guapissima!

Aproximació: Per arribar a peu de via hem d'agafar des del Monestir el camí de les escales que puja a Sant Jeroni i seguir el desviament que ens porta a Sant Benet. Des d'aqui ja haurem vist La Prenyada i ja la tindrem ubicada. Hem d'arribar al refugi i agafar un cami que porta a darrera del refu. Hem d'anar a la entrada i prendre el camí que voreja per la dreta del refugi. Un cop hem passat el refu veurem una traça que es desvia a la dreta del cami principal. Hi han algunes alzines que ens poden servir de referència. Si anem seguint aquest camí ens portarà a la canal que haurem de remuntar per arribar al peu de via. És molt evident.

Oscar entrant en fred al primer pas de IV+

Llarg1 (V/V+ / Ae) : Aquest és sens dubte el llarg més complicat de la via. Si el superem tenim gran part de la feina feta. Hem de pujar per la canaleta fins a trobar el primer parabolt que protegeix un primer pas de IV+ pero que es bastant "cabroncete" ja que està bastant polit (com tot el llarg). Un cop superat hem de segir fins a un arbre que farem servir per assegurar-nos i seguirem amunt per entrar en una xemenia també molt polida. Hem d'anar a buscar un parabolt que està una mica amunt i després tenim un passet una mica llarg per fer-lo en Ae a buscar la següent assegurança, ens haurem de buscar una mica la vida. Nosaltres teniem una cinta llarga que ens havia deixat l'Oscar. Amb els estreps podem progressar fins que veiem que la seguent assegurança allunya cosa que indica que toca sortir en lliure. Aqui segurament podriem posar un camalot vermell o una mica mes petit en una fisura per protegir una mica més la sortida fins al següent parabolt o fer un pas d'A1. Un cop hem agafat aquest parabolt(A0) ja toca sortir amunt. Si anem una mica a la dreta la roca serà més bona i ens donara més confiança. Arribem a la reunió que no és gaire còmoda, pero s'en poden muntar dues i ens podem penjar els tres comodament. El llarg si el fem en lliure pot ser tranquilament un 6a.

(Sobre)Equipant el L2

Llarg2 (V-): El més complicat segurament es la sortida de la reunió de lo polida que esta, pero amb la ajuda d'un estrep podem arribar facilment a encintar un primer pitó i començar a pujar amb més seguretat. Aquest llarg es tracta de pujar en placa i en diedre. La roca millora una mica quan hem sortit de la reunió pero tampoc és per tirar coets. El llarg no esta gaire protegit pero al principi podem llaçar 2 o 3 savines i a la fissura ens hi entrarà el que hi volguem posar (i més). Trobarem també un parell de parabolts mentres anem pujant. La reunió està més o menys a meitat del diedre i és molt incomoda.

Oscar al L3

Llarg3 (V-): Sortim de la reunió com podem ja que torna a estar molt polida. Tenim un parell de burins a prop que poden ajudar a arribar al primer bolt. Al principi podem sortir en diedre pero un cop hem passat la primera assegurança ja hem d'avançar practicament el que resta de diedre per la placa. Anirem trobant alguna expansió durant ell llarg pero hi ha bastant aire entre elles i aquest llarg tot i que potser és una mica més fàcil que l'anterior m'ha semblat que era més dificil de protegir. Un cop sortim del diedre podem encintar una savina per protegir el pas (la roca a partir d'aqui canvia totalment i és molt bona) i ja podem pujar per terreny més fàcil a buscar una alzina on muntarem la còmode R3.

Albert obrint L4

Llarg4 (IV): Un llarg fàcil pero amb roca de primera. Hem de sortir cap amunt per roca bonissima a buscar una fisura on hi podrem colocar algun friend o tascó per protegir-nos una mica. Seguim flanquejant a la esquerra on trobarem una reunio d'una altra via que podem aprofitar per assegurar-nos. Seguim a la esquerra per terreny fàcil fins a arribar a un replà on hi ha una savina amb una anella de corda en bastant mal estat on muntarem la reunió.


Llarg5 (IV+): Per acabar hem de sortir recte amunt (s'hi veu alguna assegurança) per una placa vertical pero amb moltes preses i molt divertida d'escalar que s'anirà tombant cada cop més fins arribar al cim. La reunió la podem fer ben bé al cim en algun del parabolts que hi ha.

Retorn: A l'altra banda d'on hem pujat (cara nord) si desgrimpem una mica trobarem un rapel (una mica volat) que ens portará a una mena de canal que hem de desgrimpar fins a un coll on davant ens queda una agulla que es diu L'Abortó. Ens hem d'introduir entre uns arbustos i grimpar fins al cim de l'agulla (és més fàcil del que sembla a primera vista). Des d'allà hem de fer un curt rapel fins al camí que prendrem cap a la dreta direcció al refugi. Hem de baixar pel cami entremig del bosc. Quan trobem una bifurcació hem d'anar a la dreta i passarem per sota un arc fet d'obra i anirem a parar a Sant Benet. Des d'allà hem de desfer el camí de pujada i anirem a parar al Monestir.