Aprofitant la setmana santa ens en n'anem a la Nord del Mont Perdut, que en feia de temps que tenia ganes d'anar-hi, i ara està en condicions perfectes (pels que no ens agrada complicar-nos la vida). Poca cosa es pot dir d'aquesta via de pujada al Monte Perdido, una de les grans ascensions hivernals clàssiques del Pirineu. En les condicions actuals nomès presenta un petit ressalt a la meitat del segon corredor amb una mica de gel que si no hi fos segurament complicaria una mica més les coses. Es tracta d'una ascensió dura físicament i es recomanable fer-la en dos dies. Nosaltres el primer dia vam pujar a dormir al Balcón de Pineta (uns 1300m. de desnivell) on hi han alguns llocs on plantar la tenda, i des d'on tenim unes vistes excel·lents de la paret nord, i el segon dia vam pujar al Perdido (800m. de desnivell).
 |
| Cara Nord del Mont Perdut |
Accés: Per arribar al punt de partida hem d'anar fins a la població d'Ainsa des d'on seguirem com si volguéssim anar cap a França pel túnel de Bielsa. Seguim per la carretera fins que passem el poble de Bielsa i al cap de molt poc ja veurem un indicador cap al Parador de Bielsa i el càmping Pineta. L'agafem i seguim la carretera durant uns quants quilometres. Hem de passar el càmping, el Refugi de Pineta i uns metres abans del Parador veurem un pont que travessa el riu i un pàrquing. Allà deixem el cotxe.
Aproximació: Des del pàrquing seguim en direcció al fons de la vall seguin les indicacions cap al "Camino de Marboré". Anirem fins al fons de la vall i a partir d'allà i segons les condicions i la quantitat de neu anirem seguint el que es vegi de camí o la traça a la neu fins al Balcó. Nosaltres l'aproximació la vàrem fer al migdia i la veritat es que la neu ja estava tan tova que pujar amb les motxilles ben carregades va costar bastant. En algunes ressenyes he vist que indiquen unes 4 hores fins al Balcó, nosaltres (això si, sense pressa) en vam necessitar 6. Es tracta d'un camí que va superant terrasses i a vegades es exposat, això és important a la baixada ja que segurament encara la farem més tard que la pujada (la neu estarà pitjor) i anirem molt més cansats. Jo personalment vaig patir més al el retorn que a la via.
 |
| pujant cap al Balcó de Pineta |
Material: una corda de 60m, friends fins al num.2, algunes cintes, un cargol de gel i joc de tascons (petits i mitjans).
 |
| Ressenya de la via |
Via: La via en si es força evident, al menys en les condicions actuals. A la part esquerra de la glacera del mig de la paret hi veurem un serac. Ens hem de dirigir cap allà. Amagat encara més a la esquerra hi ha un corredor perfectament recte (45º) que ens permet pujar fins més amunt del serac. El travessem per sobre flanquejant a la dreta (30º-35º) seguint la traça fins a una sota una massa rocosa que hem de passar per la dreta, entre la roca i una placa de gel que queda a la vista, i pujar per la pala (40º) al final en tendència a la esquerra fins a la entrada del segon corredor, una mica més dret (50º-55º), on a mitja alçada trobarem el únic pas que ens ha fet treure la corda, uns 4m. de gel una mica "guarro". Abans del pas podem muntar reunió amb un tascó mitjà (que costa una mica de trobar on posar-lo) i un camalot #2. El pas està protegit a la meitat amb un pitó, i al inici es pot posar un cargol de gel. Un cop superat el pas seguim per la neu fins a una roca (a uns 25m. des de la reunió) on podem muntar una altra R i assegurar al company. Des d'aquí vem seguir per la esquerra en ensable per un tram de corredor d'uns 50º ja fins a les pales sortida. Des d'allà en uns 10 o 15 minuts accedim al cim del Monte Perdido (3.355m.).En total unes 4h. des del balcó de Pineta.
 |
| Primer corredor |
 |
| Foto de cim |
Descens: Des del cim seguim la traça de descens normal, baixem per la famosa "escupidera" i un cop som a baix hem de rodejar el lago helado i pujar al coll del Cilindro. Des d'allà iniciem la baixada ja per la vessant nord. Hem d'anar perdent altura fins a situar-nos a la alçada de la glacera del mig i seguir la traça en tendència cap a la esquerra que ens portarà fins a una instal.lacio de ràpel (indicat amb un punt vermell a la roca) des d'on baixar fins a les rampes de la part de baix. En el nostre cas com hi havia neu, no va fer falta ni fer el ràpel ja que es podia desgrimpar fàcilment. I un cop a baix, evident fins al balcó.
 |
| Descens fins al Coll del Cilidro |
 |
| Baixant cap a la glacera del mig |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada