CADE a la Miranda de la Portella (V/Ae) 140m.

Aquesta via em va agradar molt quan la vaig fer. No és gaire llarga, però es molt variada i el segon llarg que es fa tot a pèl fent servir la tècnica del ramonage es una bona presa de contacte amb aquest estil d'escalada. En definitiva que val la pena anar-hi. Per fer-la nosaltres portàvem força material, però em sembla que només vem fer servir unes 10 o 12 cintes express, un parell de plaquetes recuperables, un alien (vermell em sembla) per reforçar un pas del Ae del primer llarg i si es vol un friend mitja i una baga savinera per reforçar l'últim llarg.

Aproximació: Hem d'anar fins a l'aparcament de Can Massana. Deixem el cotxe allà i ens dirigim cap al refugi Vicens Barbé tot seguint les indicacions. Hem d'arribar fins just abans del coll de les Portelles. És el lloc on si anem al refu hem de fer una petita grimpada. Abans de començar a pujar veurem un corriol que es dirigeix cap a donar la volta per sota de la Portella Gran. Hem de seguir aquest camí, rodejar la portella Gran i anar seguint fins a la Portella Petita. Un cop estiguem a la alçada de la via haurem de grimpar en direcció a la paret. Podem fer servir de guia la llastra que es troba enganxada al portella petita i per la que transcorre el segon llarg. Acabarem de pujar per una canal terrosa fins a la paret. Veurem una fissura equipada amb alguns pitons, la nostra via comença més a la dreta sobre uns replà amb una mena de forat. Ja veurem les expansions...

Ressenya agafada del bloc del Mikimiau

Llarg1 (Ae/IV+): Aquest llarg comença pujant en Ae el primer tros, potser el pas que fa una mica de por és un pont de roca amb un cordino bastant vell que sembla que no hagi d'aguantar (però aguanta de moment) que podem reforçar amb un alien si volem. Un cop arribem a la sortida del Ae podem col·locar un xapa recuperable que ens ajudara a arribar a l'últim parabolt on ens podrem posar be per plegar els estreps i sortir recte amunt fins a la reunió per un diedret una mica "guarro" però amb bons cantos.

Oscar començant el segon llarg

Llarg2 (III+/IV): Al principi pot resultar una mica agobiant i de veritat que cansa, però és espectacular! Ens hem d'anar arrossegant per la xemeneia per on ens vaig millor per la nostra mida (el començament és molt estret) i anar progressant fins a travessar totalment la llastra i sortir per dalt. No hi ha cap assegurança, però es tan estret que si caus et quedes allà clavat. Hem de buscar la reunió que queda més al fons. Fixem-nos que als parabolts hi posa "CADE 50 Anys".

Llarg3 (Ae/IV+): Sortim per una placa amb molt bon canto a caçar les assegurances que ens marquen el camí. Aquí es pot posar una plaqueta però molesta mes que no pas ajuda. Arribem al canvi de cara on hem tirar amunt i superar un desplom amb l'ajuda dels estreps. Un cop superat tirem amunt per la placa a buscar la repisa a on es troba la reunió. No hi han moltes assegurances, per hi són on fan falta. En aquest tram es pot posar una plaqueta recuperable en un espàrrec oxidat que a mi em va anar bastant be per seguir tirant sense por.

Llarg4 (Ae/V): La sortida tot i fer-la en Ae és el pas més dur de tota la via. Al parabolt que protegeix el pas i on hi vam penjar un estrep, també hi ha una baga una mica llarga que ens pot servir per posar-hi el peu un cop el segon recuperi l'estrep i surti amunt. El pas seria V/V+ i es pot acabar de protegir amb algun friend. Un cop superat ens deixa en una repisa  per on hem d'anar cap a la esquerra on podem encintar una savina i tirar amunt per un curt diedre de IV una mica descompost fins a arribar la última reunió.


Retorn: Hem de fer un curt ràpel per la cara oposada de la agulla. Un cop abaix hem de buscar un camí que ens porti cap a la esquerra pel mig del bosc i que ens dura fins la part superior del pas de la Portella. Per tornar al cotxe haurem de baixar pel pas i resseguir el camí que em fet abans en direcció contraria.