Aresta del Violí a la Miranda de Sant Benet (V) 110m.

Una ràpida i bonica via amb roca prou bona durant tot el recorregut exceptuant potser l'últim tros del tercer llarg. Molt divertida, amb una dificultat mantinguda en el IV/IV+ amb una sortida de la tercera reunió una mica més complicada però ben protegida. Ens farà escalar una mica ja que les assegurances no allunyen molt però tampoc són a tocar. Per fer-la nosaltres vam fer servir 5 cintes express (porteu-ne alguna més per si ens vam saltar algun bolt i no ens en vam adonar ;) i una baga per muntar una reunió en un arbre.

Aproximació: Des del Monestir agafarem el camí de les escales que porta a St.Jeroni. Un cop arribem a l'encreuament amb el camí que ens porta fins a St.Benet continuem uns metres més fins que podem veure al fons la panxa del bisbe i a mà dreta ens queden unes rampes que van fins a la base de la Miranda de St.Benet. Ens emparrem per aquestes plaques tombades fins a trobar un corriol pel mig del bosc que agafem a mà esquerra fins a arribar a una canal. Pujant per aquesta canal trobarem el peu de via. No cal pujar fins a dalt de tot. Si ens hi fixem veurem la inscripció "Stradivarius - Ar.V." El començament de les dues vies és comú.

ressenya copiada del bloc "la panxa trepadora"

Llarg1 (IV+): Encara que la fletxa de la inscripció ens indiqui que hem d'anar a la dreta pujarem a buscar la primera assegurança comuna amb la via Stradivarius, continuant amunt arribarem a una petita vauma des d'on ja sortirem en tendència cap a la dreta seguint la lògica i les assegurances fins a la R1.

Llarg2 (IV): Semblant al primer potser una mica més senzill. Hem de pujar deixant la berruga a la nostra dreta i arribar fins al bosc penjat on muntarem reunió en algun dels arbres que hi ha.

Llarg3 (V):Ens movem fins a peu del mur per estar més còmodes i des d'allà ja podem encarar la sortida. És vertical però es troba ben assegurada amb 3 parabolts. És el mes complicat de la via, però si ens ho mirem amb calma no te més problema. Un cop passat aquest tros arribem a on vaig patir més, es potser un tros més psicològic. Hem de flanquejar la berruga per la esquerra per un tram una mica més fàcil (V-) però on hi tenim un "aleje" que si no anem sobrats com és el meu cas segurament ens farà posar una mica les piles fins que arribem a xapar. Un cop xapats acabem de passar la berruga i tirem recte amunt. Jo em vaig parar a sobre la berruga a veure si podia llaçar alguna sabina ja que no hi havia cap bolt a la vista i ja tornava a estar nerviós. Sort que un altre escalador des de la panxa em va indicar on estava la següent assegurança. Per la placa tombada i amb molt de compte ja que la última assegurança queda una mica lluny hem d'anar a buscar una especie de fissura/diedre on hi ha una soca d'una sabina. Un cop siguem allà a la nostra dreta trobarem el bolt. Des d'allà seguim un tros amunt i ens desviem totalment a la dreta sense arribar al cim. Allà trobarem la última reunió.

Retorn: Acabem de pujar al cim caminant, des d'on tenim unes bones vistes de la regió de Sant Benet i dels Gorros a l'altra Banda. Des del cim baixem a peu per lloc més evident en direcció a la Panxa del Bisbe i seguim un corriol que cap a l'esquerra ens fa baixar per una canal que ens porta fins al lateral de la panxa. Hem de seguir la canal fins al camí de les escales  per on tornarem a baixar al monestir.